CLAUS PER AL DESENVOLUPAMENT D’UN
PLA DE RESCAT CIUTADÀ AL PAIS VALENCIA
A les portes d’un canvi de cicle
polític i a la vista de l’Acord del Botànic com a marc programàtic, els professionals dels Serveis
Socials volem expressar que ens congratulem d’unes línees d’actuació centrades
en acabar amb la situació d’emergència social situant a les persones al centre.
Al mateix temps compartim també
altres idees del preàmbul respecte a la importància de que les institucions estiguen
en mans de tots i que al moment present prima el diàleg, la pluralitat i la
participació a favor de grans acords socials.
Val a dir també que des dels Serveis
Socials de Base portem també tota la nostra trajectòria
històrica centrats en atendre les necessitats socials de la població posant les
persones al centre de les nostres actuacions, programes i serveis. Aquest fet
ens ha situat, des de la nostra posició de proximitat, com companys de viatge dels
aturats, desnonades, precaris, dependents… als que us referiu a l’acord.
Al mateix temps estem disposats al
treball colze amb colze tal com heu referit i atenent a que expresseu la
pretensió de recollir les demandes socials per a convertir-les en realitat, el
col·lectiu de professionals dels Serveis Socials ens sentim legitimats i
no volem deixar passar la ocasió per fer-vos arribar la nostra visió al
respecte d’unes IDEES
CLAUS , seguint els punts del vostre acord, per a un RESCAT CIUTADÀ
al context del País Valencià.
a)
Dret a la vivenda: partint
de la idea de que l’Àrea de Vivenda no és una competència de Serveis Socials,
al menys de manera exclusiva, és cert que als últims temps hem atés de manera
creixent demandes relacionades amb informació i orientació respecte a
problemàtiques relacionades amb execucions hipotecàries, accés a la vivenda per
persones vulnerables o ja desnonades, ajudes per a sufragar lloguers,
derivacions a serveis jurídics o plataformes d’afectats, etc. Altres qüestions
que seria convenient abordar son:
- Impulsar
Plans Municipals de Vivenda que coordinen l’actuació dels diferents
departaments i administracions.
- Afavorir
la mediació des de les institucions públiques per a resoldre positivament processos
d’execució hipotecària evitant els desnonaments.
- Millorar
l’estat de les borses de vivenda públiques implicant de manera
participativa als beneficiaris.
- Arribar
a acords amb entitats bancàries per a afavorir els bancs de vivendes disponibles
per a lloguers socials, donant-li us a vivendes buides, generant un
benefici econòmic a l’arrendador i evitant la segregació de la gent
reallotjada o amb dificultats d’accés a la vivenda.
- Recolzar
les justes reivindicacions de
b)
Renta garantida de
ciutadania: és el mecanisme més destacable per a
garantir la cobertura de les necessitats bàsiques de subsistència, fer valdre el
dret a viure de forma autònoma i fomentar els processos de inserció social. És
per això que considerem que deu tindre la consideració de dret subjectiu per a
les unitats familiars sense recursos. Al respecte caldrà:
·
Prioritzar la dotació pressupostària en esta
matèria per a cobrir totes les sol·licituds amb proposta favorable de resolució
garantint així el dret subjectiu.
·
Incrementar les quanties fins uns mínims
suficients per a la cobertura de necessitats bàsiques de les unitats familiars.
·
Establir mecanismes de coordinació entre
administracions per a agilitzar la seua resolució efectiva evitant esperes
prolongades o períodes anuals sense dotació.
·
Fomentar l’articulació de programes que afavoreixin
la inclusió social dels beneficiaris.
·
Garantir la percepció de la prestació sense
condicionar-la a deutes amb l’Administració tributària o la Seguretat Social.
c)
Dret a llum, aigua
i gas ( pobresa energètica): des
dels Serveis Socials Municipals hem atés generalment la necessitat de garantir
estos subministres amb ajudes d’emergència individuals. No obstant:
·
Caldria establir mecanismes per resoldre de manera
continuada esta necessitat mentre una família no dispose de recursos econòmics,
atenent al mateix temps que esta circumstància pot ser canviant al llarg del
temps.
·
Paral·lelament seria convenient des dels poders
polítics mediar amb el sector empresarial per a afavorir fórmules de
col·laboració que resolguen dos efectes generadors de grans prejudicis tant a
empreses subministradores com a la ciutadania, a saber, el nombre de subministres
enganxats de manera irregular a la xarxa i les famílies que s’han adaptat a
viure sense eixos subministres.
d)
Combatre la pobresa infantil: atenent
a la dignitat com a ésser humà al que es refereix el Pacte del Botànic cal
tindre molt present que les iniciatives per a afavorir menjadors en períodes no
escolars i altres formes de menjadors socials son ben intencionades però son
clarament estigmatitzadores, poc efectives i cares. Des del nostre punt de
vista, fer eixir de casa a un menor per a rebre un dinar en els mesos d’estiu
no sintonitza amb el respecte a la seua dignitat. Tampoc amb la de possibles
germans, també menors, que ja hagen superat l’edat escolar, que s’hauran de
quedar a casa sense dinar o amb la resta de la família que en tot cas podria
acudir a un menjador social. Entenem que els menjadors per a gent desfavorida
sols tenen sentit per a les persones sense sostre. Per dignitat per a la resta
deurem articular mesures per a garantir l’assistència nutricional a les seues
cases, estalviant així despeses innecessàries a l’administració i oferint una
solució normalitzada i respectuosa amb els beneficiaris. Considerem bones idees,
per tant:
·
l’ampliació de
les beques per a menjadors a tot el període lectiu, incloent els dies al
calendari escolar de juny i setembre però no als períodes de vacances.
·
Ampliar la
dotació per a prestacions econòmiques individualitzades a l’efecte d’impulsar
convenis per a afavorir targetes moneder o fórmules semblants amb les que el
propi beneficiari faça la compra de manera normalitzada als comerços de les
seues localitats respectives.
e)
Dependència: cal atendre el
maltractament administratiu realitzat a les persones en situació de dependència
i podríem atendre a les següents necessitats:
·
En
tant que es tracta d’un dret subjectiu i a més per a gent en especial situació de
desprotecció, prioritzar la dotació pressupostària en esta matèria per a poder
resoldre de manera efectiva.
·
Simplificar
els procediments per a tramitar els expedients d’una manera àgil.
·
Integrar
als tècnics de dependència als equips de serveis socials municipals per tal
d’aconseguir una coordinació plena i eficaç i un sistema d’atenció fort.
·
Aprofitar
el bagatge i la llarga trajectòria en avaluació i diagnòstic dels Centres d’Avaluació
i Orientació de Discapacitats i coordinar en la mesura d’allò possible ambdós
reconeixements.
·
Revocar
els copagamanets establerts per a la participació en centres.
·
Revocar
les modificacions dels barems de valoració per tal de garantir el dret a totes
les persones en situació de dependència.
·
Millorar
la coordinació socio-sanitària per a garantir un bon mapa de recursos.
·
Prestar
especial atenció a les particulars necessitats de valoració, serveis i centres
de les persones amb malaltia mental crònica, per tractar-se d’un col·lectiu
especialment marginat del sistema i amb una carència històrica de recursos de
recolzament tant per a ells com per a les seues famílies.
f)
Violencia de gènere: acabar
amb la lacra de casos de violència contra la dona com a objectiu urgent i
prioritari, afavorint al mateix temps les següents actuacions:
·
Adquirir el
comprimís de mantenir i consolidar tots els serveis, recursos i prestacions
dirigits a la promoció de la dona que han desenvolupat els ajuntaments als
últims anys.
·
Afavorir la
creació de nous marcs de treball per la Igualtat : Consells Locals d’Igualtat, Plans
Municipals d’Igualtat de Gènere, Plans Contra la Violència de Gènere, prestant
especial atenció a les noves formes de violència i assetjament.
Per últim i com a qüestió més destacada
volem recordar, que els equips de serveis socials municipals sempre hem estat
una xarxa fonamental per a l’atenció de proximitat a les persones amb les més
diverses necessitats socials. La nostra trajectòria
ha estat marcada per la dedicació als col·lectius més desfavorits i l’atenció a
les noves necessitats socials que han anat sorgint al llarg del temps.
No obstant a
l’actualitat la continuïtat d’este treball es veu fortament AMENATZAT per la
nova Llei de Reforma i Racionalització de l’Administració Local. Amb
data 01 de gener de 2016 esta norma marca que els Serveis Socials DEIXARAN de
ser una competència municipal reduint les funcions a uns mínims que eliminen
qualsevol opció de treball real i abocant a la desaparició als seus equips
professionals, i amb ells els serveis i programes que presten. És per això que
com a MESURA MÉS URGENT, i prèvia a totes les demés, cal BLINDAR abans de la
data assenyalada estes competències amb una norma a nivell autonòmic que CONTRARRESTE
els efectes de la reforma, GARANTINT així una estructura mínima que faça
possible el creixement de totes les idees i treballs posteriors.
